Hay fechas que construyen nuestra identidad, aunque la distancia y la vida cotidiana en otro país a veces las dejan como en segundo plano. Quienes vivimos en Catalunya sabemos que, entre calendarios distintos y festivos propios, algunas conmemoraciones argentinas pueden no tener el protagonismo que merecen si no seguimos medios o redes del país. Pero un día como hoy, 10 de diciembre, debe ser recordado siempre: fue el día en que recuperamos la democracia.
Desde 1950, el mundo conmemora cada 10 de diciembre el Día Internacional de los Derechos Humanos. Esa coincidencia, inevitablemente, a veces opaca la dimensión histórica y afectiva de lo que ocurrió en Argentina el mismo día del año 1983. Pero para millones de argentinos, dentro y fuera del país, esta fecha sigue siendo un recordatorio vivo de que la democracia se conquista, se recupera y se defiende todos los días.
El día que volvió la democracia
El 10 de diciembre de 1983, Argentina respiró aliviada por primera vez luego de más de siete años de dictadura. Raúl Alfonsín asumió la presidencia y, desde una Plaza de Mayo llena hasta donde daba la vista, dijo que “la circunstancia no es propicia para la retórica”.
Era cierto. Era el comienzo de una época en la que había que hacer, reparar, juzgar y volver a creer.
Ese día dejó dos frases que aún hoy, cuarenta y pico de años después, son dignas de ser recordadas:
- “Tenemos una meta: la vida, la justicia y la libertad para todos los que habitan este suelo.”
- “Con la democracia se cura, se come y se educa.”
Pero aquel diciembre no fue solo celebración. Alfonsín empezaba su mandato con tensiones visibles: una economía frágil, fuerzas armadas que todavía presionaban, y una relación conflictiva con el diario Clarín, al que acusó públicamente de “titular para hacerle perder la fe y la esperanza al pueblo”.
¿Y qué pasaba en Catalunya aquel diciembre del 83?
Mientras Argentina recuperaba las urnas, Catalunya estaba en plena reconstrucción democrática.
La Generalitat ya funcionaba, Jordi Pujol era president, y el catalán volvía a escucharse en escuelas, radios y calles después de la dictadura franquista.
El Estado Autonómico tomaba forma, se discutía la identidad lingüística, mientras España atravesaba una crisis económica profunda.
Dos territorios, un mismo hilo
Mientras allá celebramos la democracia que volvimos a conquistar, acá caminamos por una tierra que también supo reconstruirse después del franquismo.
Ambas historias recuerdan lo mismo: la democracia no es un final, sino un trabajo de todos los días.
Por eso, cada 10 de diciembre, sin importar dónde estemos, vuelve esa certeza que Alfonsín dejó grabada en el aire de 1983:
la democracia es acción, es memoria, es dignidad. Y siempre es un punto de partida.
Catalán
10 de desembre: el dia en què l’Argentina va recuperar la democràcia
Hi ha dates que construeixen la nostra identitat, tot i que la distància i la vida quotidiana en un altre país a vegades les deixen en segon pla. Els qui vivim a Catalunya sabem que, entre calendaris diferents i festius propis, algunes commemoracions argentines poden no tenir el protagonisme que mereixen si no seguim mitjans o xarxes argentins. Però un dia com avui, 10 de desembre, ha de ser recordat sempre: va ser el dia en què vam recuperar la democràcia.
Des del 1950, el món commemora cada 10 de desembre el Dia Internacional dels Drets Humans. Aquesta coincidència, inevitablement, a vegades eclipsa la dimensió històrica i afectiva del que va passar a l’Argentina el mateix dia de l’any 1983. Per a milions d’argentins, dins i fora del país, aquesta data encara es un recordatori viu que la democràcia es conquereix, es recupera i es defensa cada dia.
El dia que va tornar la democràcia
El 10 de desembre de 1983, l’Argentina va respirar paz per primera vegada després de més de set anys de dictadura. Raúl Alfonsín va assumir la presidència i, des d’una Plaça de Mayo plena, va dir que “la circumstància no és propícia per a la retòrica”.
Era cert. Era el inici d’una època en què calia fer, reparar, jutjar i tornar a creure.
Aquell dia va deixar dues frases que encara avui, quaranta i tants anys després, són dignes de ser recordades:
- “Tenim una meta: la vida, la justícia i la llibertat per a tots els qui habiten aquest territori.”
- “Amb la democràcia es cura, es menja i s’educa.”
Però aquell desembre no va ser només celebració. Alfonsín començava el seu mandat amb tensions visibles: una economia fràgil, forces armades que encara pressionaven, i una relació conflictiva amb el diari Clarín, al qual va acusar públicament de “titular per fer perdre la fe i l’esperança al poble”.
I què passava a Catalunya aquell desembre del 83?
Mentre l’Argentina recuperava les urnes, Catalunya estava en plena reconstrucció democràtica.
La Generalitat ja funcionava, Jordi Pujol era president, i el català tornava a sentir-se a escoles, ràdios i carrers després de la dictadura franquista.
L’Estat Autonòmic prenia forma, es discutia la identitat lingüística, mentre Espanya travessava una crisi econòmica profunda.
Dos territoris, un mateix fil conductor
Mentre que allà celebrem la democràcia que vam tornar a conquerir, aquí caminem per una terra que també va saber reconstruir-se després del franquisme.
Ambdues històries recorden el mateix: la democràcia no és un final, sinó una feina de cada dia.
Per això, cada 10 de desembre, sense importar on siguem, torna aquesta certesa que Alfonsín va deixar gravada en l’aire del 1983: la democràcia és acció, és memòria, és dignitat. I sempre és un punt de partida.
Para seguir informado dale click a NOTICIAS
Para enterarte de todos los shows, eventos y recitales argentinos en Catalunya dale click a AGENDA
